Dies abans havia contactat amb una empresa que es dedica a fer tours per les diferents coves que hi ha en aquesta part del país, alhora que també tenen allotjament i viceversa. Malauradament no tenien habitacions lliures, per tant he hagut de buscar-me allotjament en aquest poblet.
Aquí la temperatura és una mica més baixa, i he hagut de de fer ús de la jaqueta, la qual estava quasibé oblidada al fons de la motxilla.
A l'hora que he arribat, ja no podia unir-me al tour que vull contractar, per tant he fet turisme pel meu compte.
He anat a vuere la Phon Nha cave, una cova de més de 7km de llarg (els turistes només poden veure una petita part), que et trasllada a un submón de formes surrealistes.
Per arribar a la cova, has d'anar-hi amb bot, i el bot val 320.000VD, tant si ets una persona com si n'ets 14, que és el màxim, així que he hagut d'esperar a que vingués més gent per compartir el bot i repartir el preu d'aquest. Finalment als 20min d'esperar, han aparegut 4 eslovens i hem pagat el bot entre tots.
La visita dura unes 2 hores, la primera mitja hora és dedica a navegar pel riu que et a l'entrada a la cova,
aleshores estas 1 hora a l'interior, en la que per sort no hi ha mosques, ja que no hi ha ni un segon en el que no tinguis la boca oberta davant d'uns dels espectacles més capritxosos de la natura.
Les diferents formes que és creen en aquest jardí de roques incomprensibles, fan de la visita, un viatge a lo desconegut, a lo fantàstic, a un altre món totalment diferent al que estem acostumats.
Finalment, quan aconsegueixes tancar la boca, emprens el camí de tornada al punt de sortida.
Amb tota la tarda per davant, he caminat fins a les afores del poble, on aquest matí a través de la finestra del taxi, havia clitxat uns preciosos camps d'arròs.
L'endemà al matí, dos furgonetes plenes de gent, hem sortit del poblet, en direcció als diferents llocs programats en el tour.
De tant en tant, les furgos s'aturen en llocs estratègics, on els guies t'expliquen coses molt interessant sobre la flora, la fauna i la recent història de la guerra amb els USA.
Però els plats forts són les coves. La primera que hem visitat, Paradise cave. A diferència de la que vaig veure ahir, en aquesta s'entra a peu i no amb bot. Potser més petita en distància que la Phong Nha cave, però les enormes galeries que la conformen, la fan estar a l'alçada o fins i tot per sobre de la cova que dona nom al parc.
Després de la cova, hem dinat, i després del dinar, hem anat a unes aigües de manantial on ens hem donat una capbuçada.
Tot seguit hem pujat a un kayak i hem arribat a una altra cova, la Dark cave.
En aquesta cova, ajudats per una d'aquestes llanternes que et poses al cap, hem caminat enmig d'estretes parets, xafant un terra de fang en que se t'enfosaven els peus fins per sobre els turmells. Per últim, hem nadat en una piscina natural que es troba a l'interior d'una gran sala totalment fosca.
Ha estat un gran dia i una gran aventura.
El meu pròxim destí, és la Badia de Ha Long. Casualitats de la vida, en el tour he conegut a dos noies i un noi anglesos, que també es dirigeixen cap a la badia.
Adéu Mateu.
Adéu Enrich.
ResponderEliminarHola Fontova
Eliminar