Els plans que tinc, són: Demà fer un tour, i els dos dies següents, acampar en un illa i desconnectar en les seves platges. Per tant, com quan he arribat ja era tard, he posat el despertador i m'he posat a dintre el llit.
Al matí següent, he rebut un missatge, on la companyia del tour m'informava que, a causa del mal temps, s'anulaven totes les activitats.
Els he preguntat si demà es podria fer el tour, i m'han dit que en principi si, ja que les condicions meteorològiques seràn favorables.
Degut a aquest contratemps (mai millor dit), he hagut de fer alguns canvis en la meva ruta. He estat analitzant diferents opcions, i finalment he decidit anular el tema de l'acampada, ja que llavors hem quedaria sense temps de veure Sydney i Byron bay.
Demà tour, i demà passat a la tarda (és l'únic horari en que hi ha bus) marxo cap a Hervey bay. Aquests són els nous plans.
Després de posar els "parxes" a la ruta, com era molt aviat, i la pluja feia acte de presència, he tornat a tancar els ulls una estona.
Quan m'he despertat, he aprofitat per donar un passeig fins a un centre comercial que hi ha a uns 3km i comprar algunes coses.
Per la tarda, he estat treballant de valent.
Primer de tot, amb el Mola (esta vivint a Sydney) portem uns dies planificant el viatge que farem des de Sydney fins al Uluru, i avui ha estat un dia de planificaicó bastant intens, però ja tenim bitllets d'avió i campervan reservada. Serà una gran aventura!!
Després del treball en equip, ha tocat el treball individual.
He estat buscant les millor opcions per comprar els bitllets de tornada a casa. He tingut una barreja de sentiments mentres ho feia. Per una part em fa molta pena veure el final del viatge, però per un altra, ho agafo amb la il.lusió de tornar a casa i veure a tota la meva gent.
Finalment, després d'estar buscant molta estona, he acabat comprant tots els bitllets. El camí de tornada serà, el dia 06/04 sortint de Auckland---->Honolulu---->New York---->Barcelona arribant el 15/04.
Amb la feina feta, ha arribat l'hora de descansar... però la cosa esta difícil. En l'habitació hi ha un noi que ronca com una béstia! Li hem rascat els peus, l'hem estirat de les cames, li hem mogut el llit, li hem posat els llençols i el coixí sobre la cara, l'hem girat de costat, li hem estirat les orelles.... però el tio ni es despertava ni deixava de roncar jajajaj he fet un video que no te desperdici!
Per sort, suposo que asifixiat pels llençols, passats uns 20min ha fet un ultraronquido i s'ha mogut una mica. A partir de llavors, els roncs ha estat de més baixa intensitat.
Un altre cop sona el despertador a la mateixa hora. Avui no he rebut cap missatge anulant el tour.
A l'hora en punt hem passen a buscar pel hostel, i hem porten al port, on pujem en un bot per començar el tour.
La primera parada és la Whiteheaven beach, una platja de sorra blanquíssima i finíssima, que al trepitjar-la, produeix un soroll semblant al que s'escolta quan trepitges neu verge.
En aquesta platja també hem dinat. El dinar, ha estat una típica barbacoa aussie, acompanyada per algun que altre visistant.
Hem deixat la platja, i hem navegat més al nord, fins arribar en una badia des d'on caminant una mica, arribes a un mirador amb unes vistes espectaculars.
Durant tots el trajectes, no hem perdo detall de tot el que m'envolta. Illes solitaries, tortugues que treuen el cap de l'aigua, vaixells de vela, aigües turquesa...
L'última parada, és per fer snorkel en la gran barrera de corall. Tinc la il.lusió de poder veure sota l'aigua, alguna tortuga de les que hem vista durant el dia.
En el preu del tour, s'inclueix el equip d'snorkel (aletes, ulleres i tub), però no el traje de lycra o neopré, pel qual has de pagar 8$. No he dubtat a pagar-los quan he vist que l'aigua estava plagada de meduses, així que m'he posat el traje, i m'he tirat a l'aigua.
Esquivant les meduses, m'ha passat per davant un peix enorme. El cor m'ha passat de 0 a 100 en mig segon! M'he cagat! No havia vist mai un peix tant grós! No vull ni pensar com hem posaré el dia que vegui algun tauró.
Tot i aquest "cague" he estat l'últim en sortir de l'aigua, però no he tingut la sort de veure cap tortuga. L'aigua no estava molt clara, així que o et passava per davant o era fisícament impossible veure-la.
De tornada al hostel, toca una mica d'internet i mirar algun capítol que tinc al mòbil de "La que se avecina".
L'últim dia a Airlie beach, havia de ser de pur tràmit. Només havia d'esperar a que sortis el bus. Però casualitats de la vida, i fent honor a la frase de "El mundo es un pañuelo", quan he anat al Mc'Donalds a dinar, a les taules de la terrassa, he vist una cara que m'ha sonat. He pensat que s'assemblaria a algún conegut, però mentre esperava el meu torn per demanar la meva Double quarter pounder amb patates i coca-cola, no he parat de preguntar-me qui podia ser.
He agafat el meu mcmenú, i m'he asegur en una taula. A fora encara hi havia aquest noi, i quan li he tornat a veure la cara, ràpidament he caigut en qui era. Era el Jose, un amic de la Susi, alias "Masai blanca", que havia vist en algunes fotos del facebook i del que havia sentit a parlar a la Susi.
Per asegurar-me i no fotre la pota, li he preguntat a la Susi, si el Jose estava a Australia. Quan m'ha dit que si, els pocs dubtes hem que quedaven s'han esfumat. Llavors he intentat compinxar-me amb la Susi per fer flipar al Jose, dient-li on estava, com anava vestit... però la broma no s'ha allargat molt, ja que la Susi li ha dit que jo estava allà. Aleshores m'he aixecat i ens hem presentat. Quines coincidències te la vida eh? I que surrealista és avegades.
Hem estat parlant una llarga estona. La seva companyia ha estat una alenada d'aire fresc. Com jo, ell també esta esperant un bus. En el seu cas, es per anar a una població propera, i alla agafar un avió fins a Sydney.
El seu bus surt una hora més tard que el meu, però hem anat junts a l'estació.
Quan ja ens haviem acomiadat, els plans han tornar a donar un gir. El conductor del meu bus, li ha ofert de portar-lo on es dirigeix. Primer hem pensat que seria pagant, ja que no tenen res a veure una companyia amb l'altra, però no, li estava oferint de forma gratuita.
El Jose ja tenia pagat el altre bitllet, però pujant en aquest bus, arribava una hora abans, cosa que li anava molt bé, ja que havia de buscar allotjament. Així que, finalment, hem compartit bus fins a la població de Maackay, on ell ha baixat.
Ha estat un plaer compartir aquesta estona amb ell. Des d'aquí li desitjo tota la sort del món en els seus plans, i ens veiem aviat!
Qué bueno Joan! Yo no creo en las casualidades. Tomo nota de todo lo que cuentas para posible destinos, creo que ya tengo demasiada cosa apuntada. Un saludo canario!
ResponderEliminar