Kings Canyon i toc d'atenció

Hem dormit més tranquils que mai, hem sembla que en tota la nit, no ha passat ni un cotxe per aquesta carretera.
Esmorzar estil campervan, osigui, cerals i nutella jajaja i direcció al Kings Canyon, un canó amb unes parets d'uns 100 metres d'alçada.

Hi hem arribat en unes 2 hores, però com ens hem despertat tard, el esmorzar ens el prenem amb calma i en el trajecte ens hem topat amb uns quants camells, se'ns han fet les 12 del migdia.





Abans de començar els treks que volem fer, hem parat en un camping, i com qui no vol la cosa, hem enxufat la camper a la corrent, hem utilitzat les dutxes, i ens hem fet el dinar. Com ja començàvem a patir que algú vingués i ens fotés fora, hem anat a dinar en un merendero. Allà, ens hem donat el luxe de remullar-nos enmig del desert.


No és com la piscina d'ahir, però no esta malment.

Hem abandonat el merendero, hem aparcat la camper, i ens hem equipat pel trek al Kings Canyon. Aquest cop si que m'he posat les sabates adients. La resta del equip és: Una ampolla d'aigua (a The Olgas no en portàvem), una gorra i/o samarreta al cap, protecció solar, i.... ja esta.
El cartell informatiu que sempre hi ha a l'entrada, ens diu que hi ha dos camins, però un esta tancat degut a la forta calor que fa. El problema, és que el que no esta obert, és el més bonic, ja que comença pujant fins al punt més alt d'una de les parets del canó, i el rodeja per acabar sortint per l'altre costat.
Resignats, fem el camí curt, el que passa per entremig de les parets.








En poca estona ens el fem.
Tanta estona conduïnt per això? Ho parlem entre els tres (bé, la Roberta no deia massa cosa), i decidim saltar la reixa que tanca el camí prohibit. Les raons que ens porten a saltar-la, són que, tampoc fa tanta calor, tenim aigua, som joves, i que volem veure millor el que hem vingut a visitar.
D'un salt saltem la reixa, i pujem les escales/pedres que et porten al capdamunt de la paret.


Pocs metres més amunt d'on haviem començat, hem escoltat una veu llunyana que deia "Get down right now! The way is closed!". Al fons, hem vist una ranger corrents com una desesperada. D'on collons ha sortit aquesta dona? Debia estar ben camuflada perquè no haviem vist a ningú.
Sense ànims de buscar problemes, hem baixat ràpidament. Quan ens hem trobat cara a cara amb la ranger, li hem demanat disculpes, però ella, amb una veu entre de mala òstia i ofegada per la correguda que s'havia marcat, ens deia que no ens sabia greu, que haviem incomplert una norma i que ens preparessim vaja.
De camí a la camper, hem començat a parlar amb ella de bon rotllo, i finalment ens ha deixat les dos infraccions que haviem comés (sobre uns 800$), en un advertiment.
De la que ens hem salvat... Tot i així, la ranger s'ha apuntat els nostres noms i la nostra matrícula, i ens ha dit que si tornàvem a cometre una altra infracció, no ens en salvariem.

Amb poc més per fer al Kings Canyon, hem posat rumb a Ailce Springs, on demà hem de deixar la camper i agafar un cotxe per tornar a l'Uluru, ja que el nostre vol és des de Ayers Rock (Uluru). I per què fem això? Doncs perquè a l'hora de reservar els vols, hem vaig confiar que es podia deixar la campervan a l'Uluru, i no és així. No hi ha cap companyia en tota Australia, que ofereixi la possibilitat de deixar la camper a Uluru.

Per tant, carretera i fins a Alice Springs, la ciutat més gran o hauria de dir l'única en tot el desert?



Adéu i que amb la Ranger no us trobeu!