Els glaciars (Fox Glacier i Franz Josef Glacier)

Dia 1

Ole, ole i ole! Per fi un nou dia, sense cap picada/ronxa i les que tenia van marxant poc a poc! Quin subidón d'energia!
Com al costat del hostel hi ha un super, no perdo l'oportunitat, i faig una mini compra de productes bàsics (llet, xocolata, croissants i fruita).
Amb tot l'essencial, poso rumb als glaciars, on vull fer un trek per sobre el gel.

Com ja es habitual, no puc anar d'un punt a un altre sense parar la camper en algun lloc espectacular.





Cap al vespre, trobo la senyal que m'indica "Fox Glacier car park". Sense perdre temps, deixo el cotxe al pàrquing i els meus pasos enfilen el camí cap al lookout del glaciar. És una camianda de quasibé 1 hora, però quina caminada! Si el final és espectacular (mirador del glaciar), el trajecte fins al mirador no desmereix per a res. Poc a poc, vas veient com el gel treu el cap i baixa per la vall esculpint unes parets immenses.


Una cosa curiosa, que m'he oblidat de dir, és que, quan vas cap al pàrquing, et vas trobant senyals que indiquen on arribava el glaciar anys enrera. Gràcies a aquestes senyals, t'adones de lo ràpid que s'esta descongelant aquesta gran massa de gel.

El camí, acaba a pocs metres del final de la llengua del glaciar, on una senyal amb forma d'home, et diu que no pots passar d'aquell punt.
És espectacular trobar-te davant d'aquesta meravella de la natura.


Enfilo el camí de tornada a la camper, i m'arribo fins al "poble" que hi ha al costat del glaciar. Entro a l'establiment de l'empresa que ofereix els treks, amb l'intenció de reservar-ne un per demà. Quan decideixo quin trek vull fer (el més llarg de tots), la noia em diu que demà ho tenen a tope. Vaja, i ara que faig? M'ofereix uns altres tipus de trek, però o són molt cars, o són poca cosa. Finalment, després de donar-hi uns quants tombs, reservo el trek que vull fer, però per demà passat. Passaré un dia més del que tenia previst en aquesta zona, però m'ha agradat tant el que ja he vist, que no em sap greu.

Per tant, amb el trek reservat, marxo a una platja que esta a 20km i on hi ha càmping gratuït. El folleto que tinc, diu que l'accés al càmping es estret i sinuós, però no és res més que una pista sense asfaltar.

Ignorant de mi, penso que estaré sol en el càmping, ja que esta una mica lluny, i l'accés no és molt còmode, però quan arribo, quasibé no tinc lloc per aparcar la camper! Just a temps, sinó he d'aparcar al camí.

El sol esta apunt de marxar, i la platja encarada a l'oest, segur em reserva un sunset magnífic. I dit i fet, la posta de sol a la platja és espectacular.





Avui ha estat un gran dia, espero que demà segueixi així. Bona nit.

Dia 2

El sol torna a brillar aquest matí. Els plans per avui, són anar al Franz Josef glacier, i fer alguns treks que hi ha per allà.
Tot just sortir de la pista sense asfaltar, hem trobo amb això...
sense paraules.





Podria estar tot el dia aquí, però he de veure el Franz Josef glaciar.

Per arribar al altre glaciar, has de fer el mateix. Hi ha un pàrquing, i des d'allà tens diferents camins que et porten a diferents llocs.
El primer camí que faig, et porta fins a un petit llac on es veu reflexada la vall.



El segon camí, puja un petit turó, per oferir-te unes boniques vistes de la vall.


I el tercer i últim camí que he fet, et deixa just davant del glaciar, on un altre cop, el mateix home/cartell et marca el final.


Aquí m'hi he estat una bona estona, observant el gel, les pedres, els helicòpters aue sobrevolen la zona.
Un altre cop, espectacular.


Ja havia vist glaciars a Islàndia, però les valls i montanyes que rodejen els glaciars de Nova Zelanda, són molt més dramàtics.

Fets els treks que havia previst, he tornat al Fox, i he anat a un llac des d'on pots veure el Mount Cook (el més alt de Nova Zelanda) reflexat en les seves aigües. Malauradament, els núvols tapaven el pic de la montanya, però igualment el paissatge, és.... ja se m'acaben els adjectius i no faig més que repetir-me... el paissatge és Messi.


Després del llac, i abans de que es pongués el sol, he tornat on aquest matí havia tingut aquelles magnífiques vistes del glaciar.


Dia perfecte.

Avui el lloc per dormir, és un càmping que esta aprop d'on demà he d'anar per fer el trek sobre el glaciar. Bona nit.

Dia 3

A l'hora indicada, m'he presentat a les instal.lacions de l'empresa. M'han donat unes botes, uns escarpins, un folre polar, una jaqueta impermeable... també tenen guants, pantalons de pluja, etc, etc...però el dia sembla clar, i amb el que he agafat crec que en tindre prou.

Quan tots estem equipats, ens pujen en un bus, i ens porten fins al pàrquing del Fox glacier.
Emprenem el camí que porta al mirador i que jo ja havia fet el primer dia, però pocs minuts després, el guia aparta la valla/corda, i ens desviem del camí marcat, per agafar-ne un altre, on només hi pots pasar acompanyat d'un guia. Aquest camí, puja per la montanya, fins arribar a un punt on tens magnífiques vistes del glaciar i la vall,





per després descendre fins al gel del Fox glacier. En aquest punt, ens posem els escarpins, i a caminar per sobre del gel.
En total, ens hi estem unes 4 hores caminant per sobre d'aquest monstre gelat. El camí, esta bastant marcat, amb escales que els guies van arreglant cada cop que hi pasen.


Durant l'estona que hem estat al glaciar, hem pogut veure coves,


tolls d'aigua que amaguen uns forats de profunditats inimaginables, poblats d'esquimals (em sonaven les seves cares),


crestes de gel,


aigua que es va desgelant i va seguint la inèrcia de la gravetat produïnt en el gel formes surrealistes,


pedres petites i immenses, fang... en definitiva, una única i gran experiència.




La part "negativa", és el fred que fa quan estas sobre el glaciar. Sort que havia agafat el folre polar i la jaqueta, sinó, moro congelat. Quin fred! I això que al poble feia un sol que les granotes anaven amb cantimplora (by Chiquito de la calzada).
Per tornar al bus, aquest cop agafem el camí curt, on hi ha aquell senyor/cartell que et barra el pas. Avui però, sembla que li ha cambiat la cara i acollone més!


De tornada al poble, cap al vespre, no he perdut el temps, i només arribar, he marxat dels glaciars, per anar cap al nord, fins a les Punakaiki Pancake, unes pedres una mica rares.
No és un trajecte curt, per tant, quan he arribat al meu destí, ja era de nit. Sempre intento dormir en algun lloc habilitat pel DOC, pero en aquesta zona no n'hi ha cap i no vull pagar una altra vegada un càmpig, aixì que quan trobo un hueco al costat de la carretera, aturo la camper, bloquejo les portes, em faig el llit, i a dormir que el dia ha sigut molt llarg.


Bona nit, petit! @Critiright